Carnestoltes

Habitualment, a Catalunya, ens referim a les festes de carnaval amb el nom de Carnestoltes. S’inicien el Dijous Gras, l’últim dijous abans del Dimecres de Cendra, l’inici de la Quaresma, que és el període de quaranta dies abans de la Setmana Santa. Durant la Quaresma, tradicionalment, els cristians havien de seguir una sèrie de mandats, com ara no menjar carn, no fer festes, etc.

Per això, originàriament, en previsió de les prohibicions de la Quaresma, els dies anteriors al Dimecres de Cendra es feia un consum exagerat de carn i es vivien uns dies de disbauxa en què moltes coses funcionaven a l’inrevés: la gent amagava qui era, es feia burla de l’autoritat, etc.

Aquest és també l’esperit que inspira el Carnestoltes actual, encara que amb un caire més relaxat que antigament, perquè en general ja no es donen les restriccions imposades per la religió. A Catalunya, el dia de Dijous Gras es menja botifarra d’ou i coca de llardons, i durant els dies de festa s’organitzen rues pels carrers, amb grups de persones disfressades i música, el Rei Carnestoltes fa un pregó, s’enterra la sardina… A les escoles se solen proposar cada dia accions divertides als alumnes, com anar a l’escola amb pijama, portar un mitjó de cada color o una sabata de cada, pintar-se la cara, etc.

Carnaval al món

Amb l’expansió del cristianisme, la festa de Carnaval es va portar a molts indrets del món, on es va barrejar amb les tradicions pròpies de cada lloc.

A Amèrica, per exemple, són coneguts el Carnaval de Nova Orleans, als Estats Units, on durant el “mardi gras” hi ha grans desfilades amb comparses i músics; el de Rio de Janeiro, al Brasil, amb un protagonisme especial de les escoles de samba; el de Barranquilla, a Colòmbia, o el d’Oruro, a Bolívia, que acaba amb una processió religiosa de moltes hores.

Europa no es queda enrere amb les celebracions i són molt populars el carnaval de Venècia, a Itàlia, que se celebra des del 1296, el de Colònia, a Alemanya, que ja comença l’11 de novembre, o el de Mohacs, a Hongria, en què grups d’homes es disfressen amb pells d’animals.

En aquest vídeo del programa InfoK podeu veure imatges de fa uns anys de diferents carnavals.

Sobre el Carnestoltes

• Quin és l’origen de les festes de carnaval?
• Quin dia sol començar el Carnestoltes a Catalunya?
• Per què penseu que es diu Dijous Gras, el dijous de Carnaval? En quin període cau el dijous següent al de Carnaval?
• Què passava tradicionalment durant la Quaresma? Què no es podia fer, a partir del Dimecres de Cendra?
• Què es menja a Catalunya el dia de Dijous Gras?
• I a l’escola, què se sol fer per Carnestoltes?

Sobre el Carnaval al món

• Què va fer que el Carnaval s’estengués pel món?
• Quins carnavals d’Amèrica són coneguts? Per què?
• I d’Europa, coneixeu algun carnaval?
• Quants anys fa que se celebra el Carnaval de Venècia?
• Heu sentit a parlar d’algun carnaval famós a Espanya? I a Catalunya? Com celebreu a la vostra població el Carnestoltes? Us agrada?

Classifiquem i situem (4t, 5è i 6è)

1 Situem el Carnaval en el món

Llegiu el text i mireu el vídeo que l’acompanya un altre cop, amb la intenció de fer una llista dels noms de les ciutats i els països que s’hi anomenen.

Un cop tingueu la llista, separeu les ciutats i els països per continents i situeu-los en el mapa. Podeu descarregar-vos aquests mapes o bé projectar-los.

• De quins continents teniu exemples?
• Penseu que no hi ha carnavals a la resta de continents? Esbrineu-ho!
• Hi ha altres moments de l’any en què la gent es disfressa i/o organitza cercaviles i comparses?
• Us agrada el Carnestoltes? Què en penseu, del fet que hi hagi un moment a l’any en què la disbauxa estigui permesa?
• Penseu que durant el Carnaval tot està permès? Què passaria si fos així?

Nota per als docents:

• En aquest enllaç del programa InfoK del 2019 teniu més imatges de carnavals del món que us poden ajudar a completar l’activitat anterior.