Pancarta exigint la jornada de treball màxima de 8 hores (Melbourne, 1856)
El Primer de Maig, o Festa Internacional del Treball, va ser instituït pel moviment obrer com una jornada de lluita del proletariat internacional en la darrera sessió del Congrés Internacional Socialista (París, 1889).
Aquesta jornada de lluita volia retre homenatge als “màrtirs de Chicago”, protagonistes pocs anys abans de l’anomenat Incident o Revolta de Hymarket. Aquesta revolta va ser el punt culminant d’una sèrie de protestes obreres que havien començat l’1 de maig de 1886 a Chicago (Illinois, EUA) contra les precàries condicions laborals dels treballadors (jornades laborals de fins a 16 hores, explotació infantil, insalubritat). El dia 4 de maig, en el decurs d’una manifestació, un desconegut va llançar una bomba contra la policia que pretenia dissoldre l’acte. Com a resultat, van ser detinguts vuit treballadors anarquistes, als quals es va condemnar a la presó o a la forca després d’un judici de dubtosa legalitat. El moviment obrer els va anomenar “màrtirs de Chicago”.
La diada del Primer de Maig tenia per finalitat aplegar en una jornada internacional la lluita quotidiana de la classe obrera. En el moment d’instituir-se, la seva reivindicació immediata es resumia en els tres vuits: 8 hores de treball · 8 d’educació · 8 de descans. A llarg termini, el seu objectiu era la transformació de la societat capitalista en socialista.
La legalització i institucionalització d’aquesta diada al llarg del segle xx, i la progressiva conquesta de millores socials i laborals, han desvirtuat el seu sentit originari, fins a transformar una jornada de lluita reivindicativa en una festa del treball. Avui, les dades de l’atur a tot l’Estat ens donen 6.202.700 raons per a reprendre aquell sentit original.
PROPOSTA DIDÀCTICA
La jornada del Primer de Maig pot ser una bona ocasió perquè feu conèixer als vostres alumnes l’himne oficial dels treballadors del món: La Internacional. La lletra original, en francès, és d’Eugène Pottier, i va ser escrita l’any 1871.
En aquest arxiu en trobareu la versió en català de Maria Aurèlia Capmany. Alhora, podeu escoltar-ne l’àudio.