Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners però va passar la seva infantesa a Barcelona i a Arenys de Mar, un indret que, amb el nom de Sinera (“Arenys” llegit al revés), ha esdevingut una geografia mítica de la seva obra i és l’escenari central del seu món literari.
La guerra civil va estroncar els seus estudis universitaris i en la postguerra va viure un exili interior refugiat en la literatura. Va conrear prosa, poesia i teatre. La mort és un dels temes centrals de la seva poesia. En La pell de brau (1960), va descriure la situació social i històrica de Sepharad (Espanya) amb constants al·lusions a la mort i a la guerra entre germans.
PROPOSTA DIDÀCTICA
Proposeu als alumnes una lectura en veu alta d’aquest poema marcant el ritme que manen els versos de tres síl·labes i acompanyant-la amb el tam-tam inevitable dels mots…
III
La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’últim guany
del repòs.
Sepharad
i la mort,
cavall flac,
cavall foll:
tot sovint
no destries
llur nom
en el somni
del temps
dolorós.
La pell de brau, Salvador Espriu