Saps què cal fer quan plou molt?

nov. 5, 2024 | Saps què ha passat?

El dia 29 d’octubre va caure una pluja torrencial al País Valencià que va causar centenars de morts. El fenomen meteorològic que hi ha al darrere es diu DANA, un fenomen que no és nou al litoral mediterrani i que en els dies següents es va estendre a altres zones, com Catalunya. Cal estar atent als avisos i actuar amb molta precaució per evitar que les pluges intenses causin pèrdues humanes.

Inundacions a Llombai, a la Ribera Alta. Jorge Gil / Europa Press (Diari ARA 30/10/2024)

LLEGIM

Què és una DANA? Per què és perillosa?

DANA són les inicials de Depressió Aïllada a Nivells Alts, que vol dir acumulació d’aire fred a molta alçada. Si aquest aire fred es combina amb altres factors, com el vent humit que ve del mar i la proximitat de muntanyes, es poden originar pluges molt fortes com les que han caigut al País Valencià.

Quan plou molt fort i durant molta estona, l’aigua s’acumula i s’omplen barrancs i rius. També s’inunden zones baixes on l’aigua no pot córrer o on arriba de cop una gran quantitat d’aigua que ve de zones més elevades. La situació és especialment perillosa quan l’aigua circula per localitats on hi ha cases i carreteres, que en molts casos estan construïdes en llocs on l’aigua sol passar de manera natural en el seu camí cap al mar.

Malauradament, aquest és el cas de moltes poblacions del litoral mediterrani, moltes del país Valencià i de Catalunya, on aquests fenòmens s’han anat reproduint al llarg de la història. I es preveu que el canvi climàtic faci que es produeixin cada cop més sovint.

En aquest vídeo de l’Info K podeu veure una explicació gràfica de què és i com actua una DANA i alguns advertiments de seguretat.

Fer cas dels avisos

Quan hi ha una previsió de possibles fenòmens extrems, com una DANA, els experts alerten les autoritats perquè aquestes valorin si cal avisar la població de manera directa i preparar les unitats d’emergència per si cal actuar. A Catalunya els avisos els fa Protecció Civil.

És important fer cas dels avisos perquè, de vegades, el perill no es veu, com és el cas de les riuades, que poden arribar de manera imprevista i molt ràpida riu avall, en zones on potser ni tan sols ha plogut.

Conèixer bé el territori i saber què ha passat en ocasions anteriors ajuda a preveure el que pot passar. En situacions d’emergència més val ser massa previsor que no pas avisar quan ja és massa tard.

Nota per als docents:

  • En aquest enllaç podeu veure el reportatge que va fer l’Info K l’endemà de la DANA al País Valencià.
  • Notícia del 324 sobre el perquè dels efectes catastròfics de la DANA al País Valencià.

 

PARLEM…

Sobre la DANA

  • On s’acumula l’aire en una DANA?
  • Quan es torna perillosa?
  • Què passa quan plou molt i molta estona en un mateix lloc?
  • On es creen situacions perilloses?
  • És la primera vegada que una DANA causa inundacions en el litoral mediterrani?
  • Quin paper pot tenir el canvi climàtic en relació amb aquests fenòmens en el futur?

Sobre els avisos

  • Qui són els primers en alertar les autoritats (govern, municipis, etc.) de les situacions de perill?
  • Qui t’imagines que són els experts en situacions com la DANA?
  • Qui fa els avisos a la població a Catalunya? Com es fan?
  • Has vist com algú de la teva família rebia un avís? En quina ocasió?
  • Què cal fer quan es rep un avís? El perill sempre és evident?
  • Per què és important conèixer la zona i tenir en compte la seva història?
  • T’han explicat casos d’inundacions del passat? Qui?
      FEM…

      Entenem els avisos i aprenem què cal fer (1r, 2n i 3r)

      El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) preveu el temps que farà i informa dels perills que es poden donar si és el cas.

      Fixeu-vos en la predicció del dia 4 de novembre de 2024 a Catalunya.

      • De quin color estan pintades algunes comarques?
      • Com són els senyals d’alerta (petits triangles) de la part superior?
      • Què sol indicar el color vermell en una escala de perill?
      • El taronja deu ser més perillós o menys? I el groc?
      • Els símbols que hi ha en les diferents zones pintades, què indiquen?
      • Quines mesures penseu que caldria prendre, vista la previsió? Parleu-ne.

      Quan hi ha un perill molt evident, Protecció Civil avisa directament a la població per diferents mitjans. A més, tenen previstes una sèrie de recomanacions per casos concrets perquè tothom sàpiga què ha de fer.

      Mireu aquestes recomanacions pels casos de pluja que ens fa el Risquet. Podeu llegir el conte entre tots i després fer un dibuix del que us hagi semblat més important.

      Com es marquen els nivells de perill? (4t, 5è i 6è)

      Els avisos meteorològics segueixen una escala de nivells d’alerta que es classifiquen en groc, taronja o vermell. El verd vol dir sense perill.

      Fixeu-vos en el mapa, consulteu un mapa de comarques i contesteu:

      • Quin és el color del nivell d’alerta més alt? I el del més baix?
      • Quines comarques del mapa no tenen cap perill per pluja en aquest moment? Quines tenen el nivell més alt?

      El que determina el nivell de perill és la combinació de probabilitat (si és molt o poc possible que passi) i uns valors de risc (llindars) que són quantitats.

      Llegiu com s’estableixen els nivells d’alerta en el cas de pluja:

      • Pel que fa a la intensitat de la pluja, es considera llindar alt una precipitació de més de 40 l/m² en mitja hora; i llindar baix una precipitació d’entre 20 i 40 l/m² en mitja hora.
      • En acumulació de pluja, es considera llindar alt una pluja de més de 200 l/m² en 24 hores; i llindar baix entre 100 i 200 l/m² en 24 hores.

      Segons aquesta informació, us atreviu a imaginar quant pot ploure en una de les comarques vermelles? I en una de taronja?

      Podeu fer servir frases com aquestes.

      Treballeu en grups i després discutiu les propostes entre tots.

      Nota per als docents:

      Si tens suggeriments, dubtes, crítiques o vols compartir la teva opinió, escriu-nos amb el títol Comentaris sobre el “Saps què ha passat?” a editorial@text.cat.

      Vols rebre la versió descarregable d'aquest recurs?