Dediquem aquest post a Joana Raspall, que va morir el 4 de desembre de 2013 als cent anys!
Sempre hem sentit una especial debilitat per aquesta escriptora. Ens ha fet estimar la poesia, ens agrada com juga amb les paraules, com escull els mots, com els col·loca en el lloc adient.
Ens deixa una de les coses més precioses que podia deixar-nos i que més estimava: els seus poemes. Ella ho deia així:
Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén
perquè als mots hi ha l’anima
de tota la gent!
Des de Text-La Galera compartim que la poesia arriba al fons de les persones. Deu ser per això que de vegades hem fet servir els seus poemes per acostar-nos als nens i les nenes des dels nostres materials. Ens encanta.
I a vosaltres? Us agradaria aprendre un poema de la Joana Raspall? Us proposem que llegiu a classe El pessebre vivent
1) Compartiu-ne una lectura en veu alta, amb l’entonació i el ritme adequats com a model.
2) Proposeu preguntes sobre el sentit del poema.
3) Practiqueu en veu alta la lectura d’alguns versos i d’algunes estrofes. Podeu dramatitzar-lo perquè hi intervenen diversos personatges: el narrador, l’ase, el gall…
4) Treballeu la memorització del poema per grups.
5) Podeu buscar una música de fons i enregistrar els rapsodes en vídeo.
És un poema entranyable i tot i que està ambientat en el pessebre nadalenc, és poc convencional. Estem segurs que us agradarà molt!