Les societats evolucionen cada vegada de manera més ràpida, i la societat catalana no n’és una excepció. En la nostra societat, tot i els avenços, s’observen indicadors que mostren una davallada en l’ús i el coneixement de la llengua catalana. Quin ha de ser el present i el futur del català? Amb la voluntat de promoure l’ús quotidià de la llengua catalana en tots els contexts de la nostra societat, neix el Pacte Nacional per la Llengua.

“És important que l’aparença de la persona no determini la llengua amb què t’hi adreces. Canviar de llengua pels trets racialitzats d’algú posa barreres i límits, i pot ser discriminatori. Primer, perquè parlar en català als nouvinguts els facilita l’adaptació, i segon, perquè ningú diu que la persona a qui parles no tingui el català com a llengua pròpia, la parli habitualment o hagi nascut aquí”.

• Incrementar el coneixement col·lectiu del català i facilitar-ne l’ús en tots els àmbits socials, especialment en aquells en què té menys presència.
• Incorporar 600.000 nous parlants abans del 2030, amb especial atenció a la població nouvinguda.
• Potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua inicial.

“El català és patrimoni de tots, però és també patrimoni universal. Quan preservem una llengua, preservem una manera única de viure i compartir el món”.

L’explosió d’internet, l’auge de les plataformes digitals i la revolució de la intel·ligència artificial estan trasbalsant les relacions dels éssers humans entre ells i amb les màquines, estan modificant la forma d’accedir a la informació, a l’entreteniment, a la comunicació i al lleure, i estan canviant la norma de socialització i adquisició de llengües de les noves generacions. La tecnologia ha penetrat en la vida íntima i quotidiana, i tot fa pensar que aquest és un procés que continuarà avançant de manera accelerada.

Totes aquestes transformacions tenen conseqüències enormes per a les llengües, moltes de les quals són molt positives. Les tecnologies fan la comunicació més fàcil per a les persones amb habilitats sensorials reduïdes, faciliten els aprenentatges, incrementen la productivitat laboral i ofereixen possibilitats inacabables d’informació i de lleure. Però aquestes immenses possibilitats no s’estan produint de manera igualitària en totes les llengües.

Les innovacions tecnològiques es produeixen en primer lloc en anglès —de fet, en termes mundials, cada cop més també en xinès—, s’estenen a algunes llengües amb molts recursos com el castellà, el francès i l’alemany, i només arriben a les altres llengües en un moment posterior, normalment de manera més feble.