Aquesta diada de Sant Jordi la recordarem!
Dissabte vam viure una diada de Sant Jordi atípica: en molts indrets de Catalunya, i especialment a la ciutat de Barcelona, les pedregades i calamarsades i el vent van fer molt difícil la venda de llibres. Va caldre tapar les parades amb plàstics, fixar-los, evitar que els tendals sortissin volant… Això sí, les ganes de passejar i de comprar roses i llibres en un dia tan assenyalat i estimat es van fer evidents en les cares de tothom!
Si ets tutora o tutor…
Et proposem que treballis aquest repte amb els alumnes:
REPTE: CREEU UN ESLÒGAN PER PROMOURE LA LECTURA!
1. Feu una petita redacció per explicar la vostra experiència durant aquesta diada:
- Vàreu sortir a voltar?
- Us va enxampar alguna tempesta? Anava acompanyada de pedra o calamarsa?
- Vàreu veure alguna parada amb problemes per protegir de la mullena els llibres que hi exposaven? Els vàreu poder ajudar?
- Vàreu poder comprar algun llibre? Quin o quins?
2. Llegiu com es formen els fenòmens meteorològics de les calamarsades i les pedregades:
Als núvols hi ha petites gotetes d’aigua que mesuren entre 8 i 15 μm de diàmetre, segons del tipus de núvol. Aquestes gotetes poden fer-se més grosses així que s’hi condensa més vapor d’aigua. Quan les gotes tenen un diàmetre mínim de 0,1 mm i fins a 1 mm, ja cauen en forma de pluja.
Ja sabem que a l’atmosfera també hi ha aigua sòlida: la neu és el resultat de la formació de petits cristalls de gel, de formes força regulars, encara que molt variades. Si un cúmul d’aquests petits cristalls s’agrupen mentre cauen, constitueixen un floc de neu.
I ara, el que ens interessa avui: la formació de granís necessita una circulació especial d’aire que permeti el manteniment en suspensió dels grans de gel, que experimenten primer un ràpid procés de solidificació d’un petit nucli, que després es va engruixint. Quan les pluges, nevades, calamarsades o pedregades van acompanyades de trons, amb una forta pertorbació de l’atmosfera, aleshores hem de parlar de tempesta, que és el que vam viure dissabte, i no sols una, sinó fins a quatre en alguns indrets!
3. Compareu aquestes dues il·lustracions (una pedra de gel partida pel mig i una soca d’arbre) i responeu:
- Esbrineu com es formen les capes de creixement de la calamarsa.
- Si hi ha quatre d’aquests anells o cercles en una pedra de gel, quantes vegades deu haver-se repetit aquest procés abans que caigui?
- Quines semblances i quines diferències hi ha entre el creixement d’una pedra de gel i el del tronc d’un arbre? Recordeu com es formen els anells concèntrics d’un tronc?
4. Feu propostes per compensar les pèrdues que han sofert algunes editorials i llibreries per l’impacte de les tempestes d’aquest Sant Jordi o per estimular la gent a llegir i a comprar llibres:
Les pluges, calamarsades i pedregades, a més de fer enrere alguns possibles compradors, van fer malbé de forma directa una important quantitat de llibres i materials d’exposició. La diada del llibre d’enguany, que prometia recuperar els nivells d’assistència i vendes d’abans del confinament per la pandèmia, ha quedat deslluïda, de manera que ja s’han anunciat algunes propostes, com la de l’ajuntament de Barcelona, per repetir-la.
- Quines altres activitats proposaríeu per ajudar a compensar les pèrdues pels llibres que s’han fet malbé?
- En què es podria basar una campanya per promoure la lectura? Potser us pot servir de pista pensar en quines ocasions o situacions us han vingut ganes de llegir un llibre determinat.
Notes per al docent:
3. Quan els corrents d’aire calent impulsen cap amunt les partícules de vapor d’aigua dins d’un núvol, pot passar que superin la isoterma dels 0 °C (línia on la temperatura té aquest mateix valor): llavors, les gotes canvien d’estat, deixen de ser líquides i es converteixen en partícules sòlides de gel. Quan arriben a la part més alta del núvol (que és per on descarrega un xàfec) el corrent ascendent normalment ja haurà perdut intensitat i les pedretes de gel començaran a caure pel seu propi pes o impulsades per corrents descendents. Quan arribin a la meitat del núvol, que més o menys coincideix amb la línia dels 0 °C, les pedretes s’hauran recobert d’una altra capa de gel. De vegades, en aquesta zona poden tornar a arreplegar un altre corrent d’aire que puja… i un altre cop amunt! Durant la pujada es recobreixen amb una altra capa de gel, i aquest procés es pot anar repetint fins que les partícules de gel microscòpiques inicials esdevenen més grosses i amb un pes massa gran perquè els corrents ascendents les sostinguin. Aleshores, el pes les farà caure i originaran una calamarsada (quan les pedretes de glaç no fan més de 5 mm de diàmetre) o una pedregada (si són més grans).
4. Les iniciatives a favor de la lectura no tenen per què limitar-se a la diada de Sant Jordi o a la seva repetició ocasional: feu que els vostres alumnes s’adonin que encara seria millor que el consum de llibres no es concentrés en uns pocs dies. D’altra banda, assenyaleu que es pregunta què els ha fet voler llegir, no en quines ocasions s’han vist obligats a llegir. Que pensin per exemple si algun cop els ha passat després de veure una pel·lícula: els han vingut ganes de llegir el llibre en què es basava, per saber més coses de la història que els ha interessat?
Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt el repte? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana”, escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: comunicacio@enciclopedia.cat
