Perseverance, nanosatèl·lits i genoma humà

22 febr. 21 | La Notícia de la Setmana

L’espècie humana ha adquirit una capacitat tecnològica extraordinària que li ha permès per exemple construir coets i robots per explorar Mart, un planeta que, quan és més a prop de la Terra, es troba a una distància d’uns cinquanta-cinc milions de quilòmetres. Aquesta setmana us animem a treballar sobre la tecnologia, en concret en com s’aplica en camps tan diferents com l’astronomia i la biomedicina, a partir de tres notícies que considerem molt interessants.

Si ets profe de ciències…

Et proposem que treballis algun d’aquests tres reptes amb l’alumnat:

REPTE: ESBRINEU QUINA APORTACIÓ A L’EXPLORACIÓ DE MART S’HA FET DES DEL CENTRE D’ASTROBIOLOGIA DEL CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques). El 18 de febrer el robot Perseverance de la NASA (l’agència de l’espai dels Estats Units) va aterrar a Mart amb la missió de cercar-hi signes o restes de vida microbiana. És la tercera nau que ha arribat aquest mes al que també anomenem Planeta Vermell: la primera va ser la Hope dels Emirats Àrabs Units, que ja orbita sobre Mart des del 9 de febrer, i la segona és la xinesa Tianwen-1, que el 10 de febrer va entrar també en l’òrbita marciana i es prepara per aterrar-hi al mes de maig (fins ara només la NASA ha aconseguit posar amb èxit alguna nau a la superfície de Mart). En el calendari astronòmic del New York Times podeu consultar totes les missions programades per anar cap a Mart

1. Observeu el vídeo que simula com arriba el Perseverance a la superfície de Mart, i el del compte enrere.

 

2. Visiteu el web del Centre d’Astrobiologia i trobeu l’instrument científic que aporta l’estat espanyol en la missió del Perseverance.

  • Quin tipus d’instrument és?
  • Quin nom té?
  • Quines funcions podrà realitzar?

Notes per al docent L’instrument científic construït en el Centre d’Astrobiologia del CSIC és una estació mediambiental anomenada MEDA (Mars Environmental Dynamics Analyzer). Aquest instrument té sensors que podran mesurar la direcció i la velocitat del vent, la temperatura de la terra i de l’aire, la humitat relativa, la pressió atmosfèrica, la radiació solar ultraviolada, infraroja i visible, i les propietats de la pols en suspensió. També duu incorporada una càmera per fotografiar el cel marcià. Podeu trobar informació més detallada en aquesta pàgina de The Mars Society.

REPTE: PROPOSEU UN NOM PER AL PRIMER NANOSATÈL·LIT CATALÀ. El dia 20 de març, un coet Soiuz-2 s’enlairarà per deixar en òrbita uns quants nanosatèl·lits, entre els quals hi haurà el primer nanosatèl·lit català. El nom el triaran els seguidors del programa InfoK. Si ho sou, al seu web trobareu de quina manera podeu participar-hi. De moment, però, ajudeu-los des de classe. Si aconseguiu consensuar un nom ben original, proposeu-lo tot seguint les condicions de participació.

1. Descriviu com són aquests satèl·lits tan petits i penseu el nom per al primer nanosatèl·lit català.

  • Què és un nanosatèl·lit?
  • Quin nom heu triat?

2. Si sou usuaris de la col·lecció Itineraris de Matemàtiques de Text, representeu nanosatèl·lits amb els ItiCubs (tant l’ItiCub com el nanosatèl·lit tenen forma de cub de 10 cm d’aresta!).

REPTE: DOCUMENTEU-VOS SOBRE L’ESTAT ACTUAL DE LA RECERCA SOBRE EL GENOMA HUMÀ. El dia 15 de febrer va fer vint anys de la publicació a la revista Nature d’un article que presentava el genoma humà seqüenciat. El dia 16 de febrer va fer 20 anys que es va publicar a Science, també amb l’anàlisi corresponent. El genoma humà és tot el conjunt de material genètic que hi ha en els cromosomes d’una cèl·lula humana. Tenir accés a la seqüència del genoma humà, el genoma de la nostra espècie, capaç d’enviar coets a la Lluna, a Mart i més enllà, ha canviat la vida a milers de persones. De fet, ha canviat la vida de tothom. La revista Nature ha elaborat un volum especial, que podeu consultar en obert, gratuïtament, amb vuit articles molt interessants sobre els estudis relacionats amb el genoma humà:

1. Trieu un dels articles que ha publicat la revista Nature.

2. Llegiu-ne un fragment i mireu d’explicar a les companyes i els companys de classe què és el que diu.

3. Imagineu que us encarreguen introduir canvis en el genoma humà per adaptar-nos millor a la colonització de Mart. Quines serien les vostres propostes? Esbrineu a quines condicions s’hauria d’acostumar el cos d’un ésser humà en aquell planeta i penseu quines necessitats s’haurien de resoldre.

Notes per al docent La seqüència del genoma humà és completa en un 99,9 %, però encara cal estudiar petites variants que afecten poblacions diferents de la nostra espècie. Algunes adaptacions del cos humà a la colonització de Mart podrien ser una major capacitat d’acumular oxigen a la sang o als teixits (per facilitar la respiració), una major resistència a les radiacions solars gràcies a una pell molt més fosca (l’atmosfera de Mart no protegeix tant com la terrestre, perquè és molt menys densa) o l’alleugeriment dels ossos, vist que la gravetat del planeta roig és menor.

Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt el repte? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana”, escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: comunicacio@enciclopedia.cat