Autor: Eduard Martorell, editor de tecnologia i coordinador de l’àrea de Ciències de Text – La Galera
No hi ha dubte que la LOGSE va introduir canvis molt importants en el sistema educatiu, i en la meva opinió la majoria van ser molt positius. Un dels canvis que em va entusiasmar d’entrada va ser la incorporació d’una nova àrea d’estudi a l’etapa de l’ESO: la Tecnologia. M’atrau el món del motor i em va agradar veure en la programació de la matèria que, per fi, els nois i les noies estudiants d’ESO aprendrien i gaudirien del món dels motors de combustió interna (que, tot i el molest soroll que generen, pot ser apassionant). Fins aleshores m’havia preguntat moltes vegades com és que ens permeten conduir vehicles sense saber com funcionen!
També vaig adonar-me que l’apassionant món de les noves tecnologies seria coprotagonista de la matèria. Qui pot dubtar que és bo tenir unes mínimes nocions de com funcionen aquestes tecnologies tan presents en la nostra vida diària i que per exemple han revolucionat la manera de comunicar-nos (i a quina velocitat!) amb tothom i arreu?
L’àrea de Tecnologia també ha ajudat tota una generació d’estudiants a saber una miqueta d’electricitat, d’electrònica, com està construït l’habitatge on viuen i fins i tot a utilitzar amb gràcia i profit una bona colla d’eines i materials.
Quina trista sorpresa vaig tenir quan les primeres informacions sobre la LOMCE indicaven que la matèria de Tecnologia pràcticament desapareixeria amb aquesta llei que poques persones defensen amb convenciment i coherència. Si s’acaba implantant la LOMCE, i desitjo que no sigui així, tornarem als temps en què un no només no sabia canviar la roda d’un cotxe quan es punxava, sinó que ni tan sols era capaç de canviar una bombeta fosa d’un llum de casa seva… És una pena.
Com a coordinador de Ciències de Text-La Galera defensaré l’àrea de Tecnologia com un espai d’aprenentatge necessari en una societat que progressa imparable gràcies, sobretot en l’actualitat, als indiscutibles avenços en ciència i tecnologia. L’èxit de la I Mostra-Concurs de maquetes tècniques Tecnotext, organitzada conjuntament pel nostre segell editorial i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya de Terrassa, on s’han exposat durant tot l’estiu els treballs presentats, és la prova clara de la nostra aposta per aquesta matèria.
Totalment d’acord! qui amb dos dits de front apostaria per una educació sense tecnologia? Catalunya és referent en camps científics i tecnològics… ja es carreguen part de la investigació amb retallades d’inversions i males condicions laborals… només faltaria crear una societat amb nens i nenes sense nocions ni interès per la ciència i la tecnologia, motors pel desenvolupament d’un país! Junts fem força, ni un pas enrere per l’ensenyament!
Moltes gràcies Laura per comentar el post!
Ben cert. Una llàstima. Veure la cara de satisfacció, sorpresa, incredulitat d’un alumne en veure que el projecte teòric que intenta fer funciona, en veure que la serra elèctrica i el trepant de l’aula de tecno no se’ls mengen i que poden fer-ne ús amb seguretat, veure que els hi diu: ” és el teu projecte; tu mateix! Ànim que vas bé” i com es sorprenen, això, tot això si que no té preu. Bé, a partir de la nova llei no valdrà res. Llàstima
Totalment d’acord. Professor de tecnologia a Figueres.
Res a afegir. No es pot dir millor. L’àrea de tecnologia és la millor eina per motivar els alumnes que estan perduts i no els agrada estudiar. Sovint això els obra la mirada de la vida i els fa estudiar i lluitar per allò que els agrada.
Com a mestre de cicle superior de coneixement del medi i ferm promotor de la tecnologia al món educatiu espero, com tu Eduard, que no s’arribi a aplicar mai aquesta llei mal redactada i amb un fi erroni.
Salutacions,
Xavier Romà
Gràcies per la teva actiud davant aquest infortuni !
Bon dia:
Tens raó, en un país sense tecnologia, el futur que li espera, en un món/mercat globalitzat, és un retorn a èpoques passades (s. IXX), on la ignorància i la mà d’obra barata eren les eines de la població treballadora.
Esperem un futur millor, sense foscor!
Salutacions.
Gràcies a totes i a tots pels vostres comentaris i per activar el debat sobre la importància de mantenir viva l’assignatura de Tecnologia a l’ESO. I més ara, després d’uns quants anys que han servit per anar millorant les estratègies docents relacionades amb una àrea d’estudi desconeguda a les aules fins que no es va aplicar la LOGSE. Paral·lelament, tots els centres educatius on s’estudia l’ESO han fet un gran esforç per adaptar espais com a aula-taller de tecnologia i farcir-los de materials i, sobretot, eines (en alguns casos molt costoses), per enriquir l’aprenentage de la Tecnologia amb la construcció de tot tipus d’objectes, aparells i maquetes. Tota aquesta vessant manipulativa de l’assignatura ha donat com a fruit tota una generació de noies i nois més hàbils en l’ús de diferents tecnologies, des de les informàtiques fins a les relacionades amb els motors o l’electrònica, així com conscients tant dels beneficis que aporten com dels perills que també duen associats: Els vehicles ens faciliten la vida en gran mesura, però també cal saber el mal que podem fer conduint-los sense molta atenció; ja no sabem viure sense un mòbil ben a mà, però també cal saber limitar-ne l’ús, etc. Felicitats a totes i a tots els docents de tecnologia per la bona feina feta fins ara i per la que seguirem fent!