Barcelona sota el caos
Dissabte 24 d’octubre, un grup d’unes 500 persones va prendre el centre de Barcelona. Van provocar greus destrosses, van saquejar comerços i es van enfrontar a la policia. El balanç: 128 detinguts, més de la meitat dels quals eren menors d’edat. Encara no se sap del cert qui hi ha darrere de la convocatòria, però les xarxes socials hi van tenir un paper important. En parlem?
Font: Vilaweb
1 Segur que heu vist moltes imatges del que va passar el cap de setmana passat a Barcelona. Ara, llegiu aquesta crònica d’una periodista que va viure els fets en primera persona.
Font: Vilaweb
Comenteu amb tot el grup el que explica aquest text i responeu les preguntes següents:
- Com van vestides les persones que protagonitzen els aldarulls?
- Què destaca constantment la periodista d’aquestes persones?
- Què fan? Quin modus operandi segueixen, segons la periodista?
- Quines reivindicacions hi ha darrere dels aldarulls?
- Quina reflexió final fa la periodista? Què en penseu, vosaltres?
- Quines diferències trobeu entre aquests fets i els que passen a França?
2 Un fet com aquest, sobre el qual es desconeixen moltes dades, dona lloc a moltes especulacions.
Tot i que la versió amb més suport de les fonts oficials és que la convocatòria es va fer a través de les xarxes socials (TikTok, Telegram i WhatsApp), amb l’etiqueta Blocus, encara no se sap qui hi havia al darrere. No obstant això, a les xarxes socials i als mitjans de comunicació han circulat diverses teories, sovint condicionades per interessos concrets o determinades ideologies.
Font: El Nacional
Entre tots, feu una llista de les principals teories que han aparegut a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Completeu la taula amb la informació següent:
- Digueu en quin mitjà surten i qui hi ha al darrere de cada afirmació (i quina fiabilitat té i quines poden ser les seves motivacions).
- Parleu-ne i argumenteu si us creieu la teoria i per què. Per fer-ho, busqueu informació objectiva i de fonts oficials.
3 Les xarxes socials han servit per difondre la convocatòria dels aldarulls de Barcelona, i la intel·ligència artificial (IA) s’ha utilitzat per crear-ne els cartells.
Mireu aquest reel d’Instagram, que resumeix de manera clara els fets coneguts fins ara i mostra alguns dels cartells de la convocatòria.
- Us atreviu a crear un reel semblant per compartir les vostres reflexions sobre el que ha passat? Podeu incloure-hi cartells per expressar les vostres idees, esquemes o altres recursos visuals. Però, en lloc de fer servir la IA per generar cartells semblants als que veiem habitualment a les xarxes, proveu de crear-ne d’originals, amb tècniques manuals i artístiques. Podeu inspirar-vos en propostes com aquesta.
Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit científic i tecnològic…
4 En aquest cas, els codis QR han permès passar de cartells o publicacions a grups concrets de determinades xarxes socials.
Font: Magnific
Un codi QR és un codi bidimensional format per una quadrícula de quadrats en blanc i negre que permet emmagatzemar informació. Es pot llegir amb la càmera d’un telèfon intel·ligent o amb una aplicació específica.
Investigueu com funciona un codi QR i responeu les preguntes:
- Què volen dir les sigles QR?
- Per a què serveix un codi QR?
- Per a què serveixen els tres quadrats grans de les cantonades?
- Com interpreta la càmera o el lector de codis QR els quadrats en blanc i negre?
- Heu fet servir mai els codis QR? Per exemple en restaurants, museus o cinemes?
Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit lingüístic…
5 Arran dels aldarulls de dissabte, se senten paraules inèdites en la nostra llengua, com blocus.
Blocus és el terme que fan servir els estudiants francesos per referir-se als bloquejos dels instituts. En francès, significa ‘bloqueig’ i també pot fer referència a l’aïllament d’un país o d’una ciutat. Els organitzadors, encara desconeguts, dels aldarulls de Barcelona van utilitzar aquest terme com a etiqueta per identificar i seguir la convocatòria a les xarxes socials. Com que és una paraula procedent del francès, es pot considerar un manlleu lingüístic, concretament un gal·licisme.
Tot i que no tots estan acceptats per la normativa, hi ha gal·licismes que es fan servir sovint, com merci, déjà-vu o frapar. D’altres, com boutique o xofer, sí que estan recollits als diccionaris catalans.
- En quines situacions es fa servir cadascuna d’aquestes paraules?
- Coneixeu altres gal·licismes?
- I anglicismes? En podeu posar alguns exemples?
- Creieu que en català es fan servir més anglicismes o més gal·licismes?
- Quines d’aquestes paraules són normatives i quines no?
- Com es diuen les paraules procedents d’altres llengües que no són necessàries perquè ja tenen un equivalent en català?
Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt les activitats? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana” escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: editorial@texteducacio.cat.
Vols rebre la versió descarregable d'aquesta notícia?
