Conflicte a l’Orient Mitjà
Aquest 28 de febrer els Estats Units i Israel han atacat l’Iran. L’argument era neutralitzar el seu programa d’armament nuclear i, de retruc, afeblir un règim dictatorial que fa 47 anys que existeix. Dissabte van assassinar el líder iranià, l’aiatol·là Khamenei, i fins ara es comptabilitzen 750 morts al país. Però l’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà no s’atura, i implica cada vegada més països. Parlem-ne!
Font: Reuters (via 3cat)
1 Segurament, ja deveu haver sentit les notícies. Però refresquem els fets que han passat fins ara, per ordre cronològic:
Juny del 2025.
S’havia produït una escalada de tensions entre l’Iran, d’una banda, i els Estats Units i Israel, de l’altra, perquè el primer havia decidit accelerar el seu programa nuclear. Basant-se en això, Israel va atacar instal·lacions nuclears i militars iranianes, i els EUA van bombardejar les principals instal·lacions del programa nuclear iranià. L’Iran va contraatacar llançant míssils a Israel i a les bases nord-americanes a Qatar. Al cap de dotze dies, hi va haver una treva, amb la mediació de Qatar i Oman.
Desembre del 2025.
En un context de forta repressió dictatorial i crisi econòmica, hi va haver grans protestes ciutadanes a l’Iran. El govern va respondre-hi amb dures represàlies, milers de civils morts i milers de detinguts. Es va tallar internet i la comunicació de la ciutadania amb l’exterior.
Gener del 2026.
Trump va desplegar més forces militars a la zona i va instar la ciutadania iraniana a rebel·lar-se. Les negociacions perquè l’Iran renunciés al seu programa nuclear no van donar resultat.
28 de febrer del 2026.
Els Estats Units i Israel van iniciar les operacions “Epic Fury” i “Roaring Lion”, amb 500 atacs aeris contra l’Iran. El líder iranià, l’aiatol·là Khamenei, va morir en l’atac. Es van bombardejar objectius civils, com una escola al sud del país, i es van matar 148 nenes. L’Iran va respondre atacant Israel i bases militars dels Estats Units a la zona.
2 de març del 2026.
Hezbol·là (braç armat xiïta) va atacar Israel des del Líban com a reacció a la mort de Khamenei. En resposta, Israel va bombardejar massivament Beirut. L’Iran va atacar la base britànica de Xipre perquè l’havia posat al servei dels Estats Units. L’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà continua.
Font: La Vanguardia
Després de llegir la cronologia junts, comenteu els fets i compartiu el que en sabíeu. Busqueu informació per ampliar-ne el context i responeu:
- On situeu l’Iran? Quins països l’envolten? Mireu un mapa de la zona per situar bé aquests països i altres que surten a les notícies.
- Què volia fer l’Iran, concretament, respecte al seu programa d’armament nuclear? Com es plantejava ampliar-lo?
- Per què els Estats Units i Israel no estaven d’acord amb aquest procés?
- Quin paper jugaven en tot plegat Qatar i Oman? Quina relació tenen amb els altres països?
- Per quin motiu es van iniciar revoltes ciutadanes a l’Iran? Quins antecedents històrics hi havia?
- Com s’han connectat els dos fets, les revoltes ciutadanes i el conflicte de l’Iran amb altres països a causa del seu programa nuclear?
2 Mireu aquest vídeo sobre la situació política de l’Iran fins ara i el poder dels aiatol·làs.
Font: Vilaweb
Després, responeu aquestes preguntes entre tots i totes:
- Què és un aiatol·là?
- Com i per què es va produir la revolució islàmica el 1979? Quines conseqüències va tenir?
- Intenteu respondre les preguntes finals del vídeo: com ha de ser viure en un sistema en el qual religió i poder van units? Com creus que això afecta la vida diària de milions de persones?
3 L’atac a l’Iran per part dels Estats Units i Israel ha provocat diverses reaccions. Llegiu els següents comentaris i parleu-ne.
1. Declaracions de Masha Dinani, iraniana resident a Catalunya.
2. Post de Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau (FundiPau) de 1996 a 2022.
Font: RAC 1
- Per què, com explica Masha Dinani, hi ha gent a l’Iran que s’ha mostrat contenta pels atacs?
- Què consideren alguns politòlegs o experts en la pau mundial sobre els atacs?
- Parleu també d’altres conseqüències que té l’atac a l’Iran, com l’encariment del petroli o la caiguda d’assistència al Mobile World Congress de Barcelona.
Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit científic i tecnològic…
4 En aquestes notícies, sovint sentim l’expressió “enriquiment d’urani”. Però què vol dir això? Informeu-vos-en i responeu:
Aquest procés consisteix a fer que l’urani tingui més quantitat d’U-235 (urani 235), l’isòtop (una combinació de protons i neutrons) de l’urani que pot fer fissió nuclear (dividir-se i alliberar energia). En funció de la quantitat d’aquest isòtop, l’energia pot servir per fer electricitat o bombes. Per fer bombes, se’n necessita molta més, fins a un 90%. L’enriquiment de l’urani es fa a través d’uns processos molt complexos, un dels quals s’anomena centrifugació. L’Iran té urani enriquit fins al 60%, però per arribar al 90% necessari per tenir armament nuclear (la bomba atòmica) només li hauria calgut un “petit” pas més.
- En què consisteix el procés de centrifugació que fa que la quantitat d’U-235 augmenti? On es fa aquest procés?
- Per què passar d’un enriquiment del 60% al 90% es pot considerar un pas “petit”?
- Com podien saber els altres països que l’Iran duia a terme aquests processos d’enriquiment si no ho explica?
Font: RTVE
Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit lingüístic…
5 L’Iran és l’antiga Pèrsia. “Persa” és un adjectiu que identifica elements propis d’aquest territori.
Font: Freepik
Pensa en locucions nominals que, en català, normalment van acompanyades d’aquest adjectiu:
catifa persa
gat persa
gasela persa
llebrer persa
mesquita persa
- T’havies parat mai a pensar en el significat real d’aquestes locucions nominals (les que coneguessis)?
- Ara intenta explicar-ne el significat. A quin element concret es refereix cada locució? Creus que hi hauria un adjectiu intercanviable? Quin?
Vols rebre la versió descarregable d'aquesta notícia?
