Cometes i meteorits: ens en podem defensar?

16 oct. 24 | La Notícia de la Setmana

En els últims dies hem pogut veure a ull nu el cometa C/2023 A3, o Tsuchinshan-ATLAS, des de llocs sense contaminació lumínica, això sí! També hem sentit a parlar del programa espacial europeu de defensa contra meteorits: la missió Hera. En un futur llunyà, podrem evitar l’impacte de meteorits i cometes sobre la Terra?

Fotografia: Buddy_Nath (Pixabay)

Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit científic i tecnològic…

1 Llegiu aquesta informació sobre algunes mesures de prevenció contra l’impacte de meteorits i cometes a la Terra que podrien ser eficaces, i responeu les preguntes:

Detecció i monitorització primerenca

Una de les millors defenses per evitar l’impacte de meteorits o cometes contra la Terra és la detecció primerenca. Ja hi ha telescopis i sistemes automatitzats que monitoritzen el cel en busca d’objectes propers a la Terra (Near-Earth Objects, NEOs). A mesura que la tecnologia millori, podrem identificar aquests objectes amb més antelació i precisió.

Desviació d’asteroides

Diversos projectes experimentals ja estan provant tècniques per desviar asteroides i evitar que impactin sobre la Terra. Per exemple:

  • Impactes cinètics: Consisteix a enviar una nau espacial per col·lidir amb l’asteroide a gran velocitat, de manera que n’alteri la trajectòria. La missió DART de la NASA, per exemple, va aconseguir desviar lleugerament l’òrbita d’un asteroide petit (el Dimorphos) el 2022, i va demostrar que aquesta tecnologia pot funcionar.
  • Tractors gravitatoris: Consisteix a  enviar una nau que voli al costat de l’asteroide durant un temps prolongat. La seva atracció gravitacional alteraria lentament la trajectòria de l’objecte.
  • Explosions nuclears: Consisteix a provocar una explosió nuclear a prop d’un asteroide per canviar-ne la trajectòria. No es tractaria de destruir-lo sinó d’aprofitar la força de l’explosió per desviar-lo.
Manifesta 15

Llançament del coet del projecte Hera

  • Amb quina missió col·labora el programa Hera de l’Agència Espacial Europea? Quin tipus de coet ha enlairat? Quina empresa ha estat responsable del llançament?
  • Veient com avança la tecnologia aeroespacial i militar, us sembla que la humanitat serà capaç d’evitar els impactes de meteorits i cometes en el futur?

Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit lingüístic…

2 Va de fonètica! Mireu com es pronuncia el nom d’origen xinès del cometa Tsuchinshan (Tsuchinshan prové del nom d’un observatori, també conegut com l’Observatori de la Muntanya Porpra):

  • Tsu: es pronuncia com el so de “ts” en català (com en la paraula “gats”), seguit de la vocal “u”.
  • Chi: es pronuncia com “txi” en català.
  • N: una simple “n” nasal.
  • Shan: es pronuncia “shan” amb el so que té “sh” en anglès, o el so inicial de xampú, seguit d’una “a”.
  • Esbrineu quin diminutiu s’ha fet servir en alguns mitjans per parlar d’aquest cometa. Una pista: penseu en menjar japonès.

3 Hi ha moltes expressions i frases fetes que inclouen paraules del camp lèxic de l’univers. En quina situació aplicaríeu aquestes? Repartiu-vos-les en trios, expliqueu-ne el significat i il·lustreu-ne una situació amb dues o tres vinyetes. Aquí van!:

Ascens meteòric – Estar a la lluna – Veure les estrelles

Ser d’un altre planeta – Ser un sol – Anar amb el coet al cul

Estar de mala lluna – Tenir bona/mala estrella – Clamar al cel

Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit humanístic…

4 Llegiu aquesta curiositat sobre un cometa històric i, després, valoreu si actualment aquesta interpretació té cap valor científic.

A l’antiga Roma, els cometes eren habitualment associats amb la mortalitat dels emperadors. Un exemple famós és un cometa que es va poder veure l’any 44 aC, just després de l’assassinat de Juli Cèsar. Es va pensar que aquest cometa era una prova que l’ànima de Cèsar havia estat divinitzada, fet que va utilitzar August, el seu hereu, per legitimar encara més el seu poder.

Concurs de castells de Tarragona

5 El  Halley està de tornada un altre cop. Què en saps?

El Halley és el més famós dels cometes i l’únic que una persona pot arribar a veure dos cops a la vida. La seva òrbita al voltant del Sol dura uns 76 anys, i el desembre de 2023 va arribar al seu punt més llunyà. Des d’aleshores ha començat a acostar-se de nou al Sol. L’any 1986 va fer el seu últim pas a prop del Sol, i aquell mateix any se’l va poder veure des de la Terra.

    • Quants anys tindràs tu quan torni a ser visible el Halley?
    • Creus que el podràs veure dos cops a la vida?

    El Halley ha estat observat i registrat per astrònoms de tot el món almenys des de l’any 240 aC, però no va ser fins al 1705 que l’astrònom anglès Edmond Halley va adonar-se que es tractava del mateix cometa que tornava una vegada i una altra.

     

    En aquest fragment del famós tapís de Bayeux, que descriu els fets previs a la conquesta normanda d’Anglaterra, es representa el cometa Halley (1066). Com et sembla que es deuria interpretar aquesta aparició per cada un dels bàndols?

    6 Acabeu amb “humor meteòric”:

    Obrint la mirada, aquests autors de vinyetes interpreten així els efectes de la possible caiguda d’un meteorit:

    Concurs de castells de Tarragona

    “El meteorito”, Javi Salado. La Tribuna de Cuenca. / El Roto. El País

    • Quins exemples concrets se t’acudeixen de la llista que dona el meteorit de la primera vinyeta?
    • Quins altres invents humans confirmarien el que s’afirma a la segona vinyeta?
    • Quina visió de l’activitat humana ens donen?
    Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt les activitats? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana” escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: editorial@text.cat.

    Vols rebre la versió descarregable d'aquesta notícia?