El joc del calamar
El dia que es publica aquesta notícia, més de 111 milions de persones han vist o estan veient aquesta sèrie de la plataforma Netflix a tot el món. La sèrie se centra en uns personatges que participen en jocs infantils per aconseguir una bona suma de diners en cas de guanyar. En cas de perdre, però, els maten. El factor comú de tots els personatges és que estan molt endeutats i necessiten, per tant, una gran suma de diners per solucionar els seus problemes econòmics.
Si ets tutora o tutor…
Et proposem que treballis aquest repte amb els teus alumnes:
REPTE: INVESTIGUEU QUÈ FA TAN ATRACTIVA LA SÈRIE I PER QUÈ S’ESTÀ IMITANT EN ELS PATIS DE LES ESCOLES.
1. Investigueu sobre la sèrie.
- Com és que tants nens i nenes imiten els jocs de la sèrie si no està recomanada per a menors de 16 anys a causa de la violència que s’hi veu?
- La sèrie agrada senzillament perquè hi apareixen jocs infantils que coneixem?
- La sèrie atrau per alguna altra característica?
2. Investigueu sobre els sis jocs que apareixen a la sèrie i d’altres que coneixeu:
D’aquests jocs, tres són molt coneguts a tot arreu: 1, 2, 3, pica paret!, estirar la corda i jugar a bales. D’altres no ho són tant, i n’hi ha un que està tenint molt ressò a les xarxes perquè consisteix a extraure el dibuix que hi ha en una galeta. Et pots menjar la resta de la galeta, però no el dibuix que hi té gravat, que pot ser un cercle, un triangle, un estrella o un paraigua.
- Quins jocs coneixeu que, com els d’aquesta sèrie, es basen en la competició directa d’un jugador o jugadora contra un altre? Un exemple és el joc “pedra, paper, tisores”, i un altre, el “joc del mocador”.
- Quins altres jocs coneixeu que es duen a terme sense que els jugadors competeixin? En coneixeu algun en què fins i tot és necessari que col·laborin? Saltar a corda amb més d’una persona formaria part d’aquest segon tipus de joc.
- En quins jocs, encara que hi ha competència, no hi ha conflicte directe entre els que hi juguen? La xarranca, en què cada jugador ha de demostrar la seva habilitat, és un bon exemple d’aquest tercer tipus de joc.
- D’aquests tres tipus de jocs, quins creieu que podrien convertir-se en una competència agressiva i fins i tot violenta com en la sèrie?
- Amb quin d’aquests tipus de jocs us divertiu més? Expliqueu quina gràcia hi trobeu.
3. Poseu-vos en el paper de la tutora o el tutor i debateu què cal fer si veieu que durant les estones d’esbarjo l’activitat lúdica principal és jugar al “joc del calamar”.
- Us sembla que hi ha el risc que els nens i les nenes que perden puguin rebre algun càstig? Caldria, doncs, aturar el joc?
- És realment un problema imitar aquests jocs quan sempre n’hi ha hagut en què els perdedors són eliminats? Podem, doncs, permetre que hi juguin?
Notes per al docent:
Els 6 jocs que apareixen a la sèrie són aquests:
- 1, 2, 3, pica paret!
- Galeta de sucre (extraure la figura que hi ha dibuixada en una galeta de sucre, amb l’ajuda d’una agulla).
- Estirar la corda.
- Bales.
- Pont de vidre (passar per un pont, sobre rajoles de vidre, algunes de les quals no et sostenen).
- Joc del calamar (hi ha uns jugadors “atacants” i altres “defensors” d’un territori marcat a terra).
Aprofiteu per parlar del conflicte i l’agressivitat en el món tant dels jocs com dels esports. Podeu debatre sobre els límits no sempre ben definits sobre el que és joc i el que pot ser agressió i violència.
Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt el repte? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana”, escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: comunicacio@enciclopedia.cat
No només em centraria en la tipologia de joc, l’agressivitat de la sèrie i com despertar el risc del perill en el joc.
Hi ha un altre aspecte important a considerar: la personalitat i els valors que desprenen els personatges principals. Alguns arrisquen la seva vida per salvar la dels altres, altres només pensen en salvar-se ells i d’altres empenyen a la mort per reduir el nombre de participants.
Els VALORS i l’ÈTICA tb hi són presents.
Benvolguda Marta,
Moltes gràcies pel comentari. La nostra intenció ja és aquesta, centrar-se en els valors i l’ètica. Ens ha semblat interessant buscar el límit entre el joc i el que ja no se’n podria dir perquè és una activitat violenta.
Gràcies!
Creieu que cal portar tota l’actualitat a les escoles? Cal normalitzar la violència extrema, fil conductor de la sèrie, per tractar els valors morals i ètics?
Ben dit!!!
Com expliquem en la resposta que podeu veure més avall, no pretenem normalitzar la violència sinó tot al contrari. Considerem que el fenomen derivat d’aquesta sèrie ja ha arribat a moltes escoles i instituts, i si és així val la pena reflexionar-hi. Però naturalment els docents són els que decideixen!
Moltes gràcies per seguir-nos!
Creieu que cal portar tota l’actualitat a les escoles? Cal normalitzar la violència extrema, fil conductor de la sèrie, per tractar els valors morals i ètics? Cal normalitzar l’assassinat per trobar un tema de motivació al nostre alumnat?
Benvolgut Jordi,
en aquest cas, la nostra intenció no és portar el tema a les escoles, ni molt menys normalitzar la violència, sinó donar eines o fer propostes per tractar temes de l’actualitat que probablement ja han arribat a l’aula. El fenomen provocat per aquesta sèrie ha arribat a força escoles i ens sembla que, si és el cas, val la pena reflexionar-hi (precisament pels motius que esgrimeixes). Com sempre, però, són els docents els que decideixen si tractar amb els alumnes les propostes que fem o no fer-ho.
Moltes gràcies pel comentari.
Crec que és molt encertada la proposta, tenint en compte la realitat de cada centre i les edats. Malauradament la majoria dels pares no apliquen filtres a l’accés dels seus fills a Intenet. Llavors, girem la truita i aprofitem els recursos que consumeixen els joves per donar-los un valor formatiu: violència, societat capitalista, valors solidaris… obrim-los la ment, que siguin crítics.
Marta
Moltes gràcies, Marta.
Totalment d’acord. Quan he vist la noticia de la setmana he tingut una esgarrifança (i només he vist una part d’un episodi) però després de veure les propostes, val la pena enfocar-ho des dels nostres interessos com a docents i fer que els alumnes tinguin una mirada crítica.
Gràcies per les idees, text-la galera!
Moltes gràcies per seguir-nos i per la confiança!
Moltíssimes gràcies per les vostres propostes que, personalment, trobo molt interessants en general i concretament aquesta. Tot això ja hi és als centres, que no deixen de ser un reflex de la realitat del carrer i de la vida. Podem treballar-ho o fer veure que no existeix o que no va amb nosaltres.
Moltes gràcies per la confiança.
Al meu institut ens hem trobag el cas que, en els patis, els alumnes de 4t d’ESO, seguint l’exemple de les dinàmiques d’aquesta sèrie, “obliguen” als de 1r d’ESO a participar en els jocs i, qui perd, evidentment no el maren, però rep un cop de puny.
Ens toca fer de policies, doncs el treball a les aules és lent i la conscienciació no és fàcil.