Per què els estornells (i altres animals) es desplacen en grans grups?

La setmana passada va ser notícia la mort sobtada d’unes quantes dotzenes d’estornells a prop de Tarragona. Després de diverses hipòtesis sobre la seva mort (electrocució, contaminació…) es va demostrar que els ocells havien estat atropellats involuntàriament per un cotxe durant un vol massa baix de l’estol.

Si ets profe de ciències naturals…

Et proposem una lectura que ajuda a entendre per què hi ha animals que viuen, es desplacen i viatgen en grup, i una activitat més de recerca.

1 Llegiu aquests exemples sobre animals que es desplacen en grup:

Aquests insectes s’han especialitzat de tal manera a viure en grup que formen autèntiques societats. Cada individu forma part d’un col·lectiu que té unes tasques determinades: hi ha formigues obreres, formigues soldats i reines.

Les llagostes (parlem dels insectes, no pas dels crustacis!) són com saltamartins grossos, són herbívors i tenen unes potes posteriors (de les sis que tenen, ja que són insectes) molt desenvolupades que els permeten fer salts molt considerables. També les ales són molt desenvolupades i els permeten fer llargues distàncies volant durant les migracions (fins a 90 quilòmetres en un sol dia!). Hi ha espècies de llagostes que poden formar eixams, que són la causa de la perillositat d’un animal que, aïllat o en grups de pocs individus, és completament inofensiu.

Moltes espècies de peixos neden en grup formant el que anomenem moles. D’aquesta manera es protegeixen dels possibles depredadors: per a un depredador sempre és més fàcil atacar un individu aïllat que fer-ho “a cegues” quan es dirigeix cap a una mola sense poder fixar-se amb detall en un dels seus components.

Amb els estols d’ocells passa una mica el mateix que amb les moles de peixos: els ocells, en grup, són més difícils d’identificar que si volen sols. De tota manera, els ocells també s’agrupen amb altres finalitats. Els ocells migradors viatgen en grup, dirigits pels més experts i coneixedors de les rutes que han de seguir.

A les sabanes, a les praderies i a les estepes, on viuen gran quantitat d’herbívors, un animal sol és una presa fàcil per als seus depredadors. I si és jove, encara més. Aquest mateix animal, acompanyat d’un grup d’adults de la seva espècie està molt més protegit. A les praderies i les estepes hi ha poblacions de cavalls que es defensen dels llops disposant-se en cercle, d’esquena als depredadors i envoltant els petits, que queden protegits al centre d’aquesta formació. A les sabanes, els búfals, els nyus i les zebres també adopten aquesta estratègia. I moltes gaseles s’avisen de seguida que una d’elles detecta un depredador.

Pel que fa als carnívors, els individus de moltes espècies s’agrupen a l’hora de caçar. N’hi ha que no ho fan mai, que viuen sempre sols, com els tigres i els jaguars. D’altres, com els lleons, les hienes o els llops, viuen i cacen en grup, i han desenvolupat estratègies de caça força sofisticades que inclouen l’acorralament i l’emboscada.

2 Busqueu a la premsa d’aquesta última setmana quin dels animals dels quals us acabem de parlar està provocant un problema gravíssim en una zona de l’Àfrica.

De quin animal es tracta?
Per què fa respecte?
Quin problema està causant?

Nota per al docent:

Una llagosta pesa uns 2 grams, i pot menjar aquesta mateixa massa dels vegetals dels quals s’alimenta cada dia. Un eixam de 100.000.000 (cent milions!) de llagostes, que no és dels més grans que s’han vist, poden menjar cada dia 200.000.000 de grams (o 200.000 quilos, o dues-centes tones, com preferiu, és el mateix) de fulles de cultius cada dia! Fixeu-vos que la por que fan aquestes plagues no és perquè ens puguin fer mal directament a nosaltres (no són carnívores, les llagostes) sinó perquè poden causar pèrdues terribles en els cultius de cereals i hortalisses dels quals ens alimentem.

Quina zona està afectant? Marqueu-la en el mapa:

Contrasteu les vostres respostes amb el que explica aquesta notícia del diari Ara.

Nota per al docent:

Teniu informació molt extensa i amb suport gràfic en aquesta altra notícia de La Vanguardia.

← Com es prenen decisions difícils davant situacions de risc? Homenatge a Larry Tesler →