Final de curs
Arribem de nou al final de curs, cansats però satisfets de la feina feta i del servei que hem pogut donar a centres, docents i alumnes. És un esforç que val la pena fer, estem segurs que penseu el mateix.
Un cop més, aquest ha estat un curs mogut. Però no ho són tots, per un motiu o un altre? El desencadenant del terratrèmol, enguany, han estat els mals resultats de les proves PISA i el debat encès que aquest fet ha generat. Poques vegades s’ha dedicat tant d’espai a l’educació en els diferent mitjans i tribunes. Benvinguda sigui l’atenció si el debat és positiu i les aportacions dels experts ens aclareixen algunes coses!
Naturalment, les causes dels mals resultats són múltiples. N’hi ha que adverteixen que els moviments d’innovació han anat massa lluny i defensen tornar a models anteriors, més convencionals, amb els quals s’obtenien resultats millors, i n’hi ha que, al contrari, creuen que la innovació és el camí i que cal aprofundir-hi més, amb més preparació i més mitjans.
Tot es pot argumentar, però ens sembla que hi ha un fet molt preocupant que indiscutiblement és a l’arrel del problema: el retrocés en l’hàbit de la lectura i el baix nivell general en comprensió lectora. No hi ha dubte, un símptoma de com està l’educació d’un col·lectiu és el nivell que mostra de comprensió lectora: com més comprensió i més vocabulari té un nen o una nena, més capacitat per aprendre i més coneixement del món tindrà. I com més bagatge hagi acumulat els primers anys, més competent serà per sempre. És el que deia el filòsof Ludwig Wittgenstein: “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”.
Creiem fermament que en la base de qualsevol proposta de millora de l’educació hi ha d’haver el foment de la lectura: llegir, llegir i llegir. I fer-ho en català principalment, per descomptat. Per això estem especialment cofois d’un projecte que vam crear des de la Fundació Enciclopèdia i que actualment compta amb el suport del Departament d’Educació, una iniciativa que enguany ha celebrat 20 anys d’èxit i que mobilitza més de mil centres educatius i desenes de milers d’alumnes de primària i d’ESO cada curs: el Certamen de lectura escolar que organitza VEUALTA.
Però el sistema educatiu de Catalunya té altres reptes, importantíssims també. Un de principal que impacta de manera directa en el cos docent, i li exigeix molt, és el d’acollir, atendre i donar oportunitats a l’extrema diversitat d’alumnes que hi ha a les aules. Una diversitat molt heterogènia: alumnes amb dificultats d’aprenentatge, amb trastorns neurològics, amb discapacitats sensorials o motrius, nouvinguts de procedències i edats diverses… i tots necessiten atenció educativa especial i individualitzada.
És evident que aquesta atenció s’ha de donar, però caldria tenir els mitjans suficients per fer-ho. No és just confiar només en el voluntarisme i el sobreesforç dels equips docents, que ja estan al límit, per no dir que estan desbordats si a més sumem a la seva feina la quantitat ingent i creixent de paperassa que han de complimentar. I al damunt, en no pocs centres demanen als docents que es facin els materials didàctics amb què hauran de treballar amb els alumnes, amb els seus mitjans i en el seu temps.
Tots aquests factors també s’haurien de tenir en compte quan es debaten les millores que caldria introduir en el sistema educatiu.
Sigui com sigui, des de Text continuarem fent costat a l’escola catalana, i als docents, els alumnes i les famílies per construir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat!
Que tingueu molt bon estiu!
Equip de Text
