Ara que encarem el final del curs, hem entrevistat el mestre de l’escola Roser Capdevila de Polinyà, Gonzalo Alcaraz, especialista de música a Primària. Amb ell repassem els seus reptes, il·lusions i opinions sobre l’actualitat del món educatiu:
Com van les energies ara que s’acosta el final del tercer trimestre?
La veritat és que ja es percep una barreja entre cansament, il·lusió i olor estiuenca que ens convida a acabar aquest nou curs d’una manera molt especial.
Quins són els reptes principals que et planteges en aquesta recta final de curs?
Bàsicament dos: 1) finalitzar tots els projectes musicals de grup de la millor manera, polint detalls (trobada de danses, cantates i Cantània); i 2) anar incorporant elements metodològics globalitzadors a la classe de música, de cara a la seva total implementació el proper curs.
Penses ja en el curs vinent?
El tinc present cada dia. Hem fet formació a la meva escola per tal de transformar la nostra metologia cap a propostes més globalitzadores i que puguin tenir més en compte l’interès dels nens. Hem arribat a la conclusió que el treball per projectes dins d’una franja horària fixa diària permet tot això, així com dissenyar enfocaments més globalitzats a la resta de classes com la meva, la de música.
Què en penses, de l’aplicació de la LOMCE?
Doncs penso que s’han fet uns quants passos enrere amb aquesta llei. Suposa un model neoliberal i segregador dins les escoles, on es resta importància a la participació de tots i es dóna més preponderància a l’autoritarisme. Sobretot el que es busca es apropar el model privat de gestió a les escoles públiques, posant en perill el paper de servei públic i compensador social d’aquestes últimes.
Com portes el tema de les noves tecnologies?
Bé, bastant bé, tot i que això ho haurien de dir els altres, ha, ha! Sóc coordinador TIC des de fa més d’una dècada i molt “friqui” en temes tecnològics. A nivell de l’escola, també porto un blog (http://blocs.xtec.cat/musicarosercapdevila/), utilitzo diàriament la pissarra digital i altres recursos semblants.
Coneixes els nostres materials?
Sí. Algunes coses m’han arribat de música. Però ja fa molts anys que treballo sense llibres arreplegant materials d’aquí, d’allà o confeccionant-los jo mateix.
Socialitzeu els materials?
Sí, ja fa uns quants anys que els llibres de la meva escola de les assignatures que encara no s’han eliminat, són socialitzats. Suposa un estalvi considerable per les famílies.
T’agrada fer de mestre? En quin cicle et sents més còmode?
Jo reconec que no vaig començar aquesta professió per vocació, però mica en mica sí que he descobert la passió que pot significar ser mestre. Estar dia a dia en contacte amb la canalla es tradueix en un aprenentatge per a tu mateix, i això m’ha marcat una veritable vocació de servei públic i una mena de postura reflexiva constant cap a la vida. Tots els cicles són bons, cadascun té quelcom que el fa interessant o peculiar.
Si poguessis fer un curs de formació, sobre què el faries?
Sobre temes tecnològics o musicals, que són les meves especialitats.
Què recomanaries als futurs mestres?
Que sàpiguen que és una professió amb molta responsabilitat, però que pot ser la més bonica del món. Que aprenguin a connectar el seu jo més íntim, el nen que porten encara a dins, amb el dels nens que els envolten. Que no es tanquin, que es mostrin sempre oberts a aprendre, canviar, afegir novetats…