Amb aquest segon article, continuem la sèrie de publicacions en aquest blog que intenten explicar de manera breu alguna de les tendències més actuals del món educatiu. Són articles de divulgació i en tots us oferim un tastet: un recurs, un exemple o un model d’allò que us hi expliquem. Avui parlem de com podem avaluar les competències bàsiques i us donem orientacions sobre com fer una rúbrica.
Avaluar per competències
Us convidem a llegir aquest post i a conèixer la proposta de Text-laGalera per ajudar els docents a avaluar per competències i a elaborar rúbriques.
Què és l’avaluació per competències?
“Si canviem la manera de fer, hem de canviar la manera d’avaluar.” En una sessió de formació sobre avaluació, Neus Sanmartí va fer-nos als assistents aquesta afirmació. Sembla una obvietat, i imaginem que ningú no ho discuteix, però el dia a dia en les visites que fem als centres educatius ens mostra que encara hi ha camí a fer en la manera com avaluem.
Tot i que moltes escoles i instituts han començat a treballar de manera diferent, amb propostes metodològiques innovadores i trencadores, molts professors i mestres ens expressen dubtes sobre com han d’avaluar les competències dels alumnes.
Tothom coincideix que l’avaluació per competències ha de posar el focus en el procés d’adquisició d’habilitats, en el saber fer, a més de saber, i que aquesta avaluació proporciona informació més qualitativa que quantitativa.
Així, el procés avaluatiu es converteix en un procés formatiu: la detecció de les potencialitats i les mancances individuals permet ajustar les propostes didàctiques i les accions a cada alumne o alumna.
D’altra banda, en una avaluació competencial hi participen de manera col·legiada tant un o més docents com l’alumne i també els iguals. D’aquí que l’aprenentatge cooperatiu sigui un dels puntals d’aquesta onada renovadora.
L’avaluació de les competències ha de ser:
- Contínua: en diferents moments del procés d’aprenentatge, no únicament al final o al principi.
- Integradora: atenent a tots els àmbits i des de tots els àmbits.
- Globalitzada: del procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques.
Si un alumne treballa les competències bàsiques a través d’activitats significatives, si és capaç de fer-se bones preguntes que ha de respondre investigant; si aprèn a trobar estratègies per resoldre reptes o situacions problemàtiques, si crea i comparteix els coneixements, i si sap autoavaluar-se regulant el seu procés d’aprenentatge, aquest alumne estarà preparat per a adaptar-se a qualsevol situació que se li pugui presentar en un futur.
És bàsic que l’avaluació sigui compartida, que hi hagi autoavaluació, heteroavaluació i avaluació docent. No oblidem que les persones que aprenen són les que saben autoavaluar-se, aquelles que identifiquen l’objectiu de les tasques, que planifiquen, que identifiquen els criteris d’avaluació.
Per tot això, és urgent que repensem l’avaluació:
- Com podem recollir dades fent servir recursos diferents?
- Com analitzar les dades?
- Quines decisions prendre d’acord amb l’anàlisi de les dades que fem?
Les eines
No descobrim res de nou si afirmem que l’eina més eficient per avaluar les competències d’un alumne és l’observació de les accions i la verbalització de les estratègies que va descobrint per resoldre els reptes que se li plantegen. Aquesta observació i el registre que se’n fa permeten al docent adequar les pautes, els suggeriments, les activitats, les intervencions de manera personalitzada.
A banda de l’observació, altres instruments comencen a posicionar-se com a més utilitzats per a avaluar competencialment. Ens referim a les rúbriques, la carpeta d’aprenentatge, el portafolis (també digital), el diari d’aula o les escales de metaaprenentatge, per exemple.
Què és una rúbrica?
És un recurs molt pràctic, visual i que ens facilita la feina. Ara, una rúbrica no és una recepta màgica que resol l’avaluació. Tampoc no és l’única eina o la millor per avaluar-ho tot.
Tota rúbrica requereix una reflexió prèvia de l’equip docent o bé conjunta amb els alumnes sobre què avaluem, quins indicadors ens marquen els punts clau d’atenció i quina és la gradació que marca els diferents graus de domini de les competències bàsiques de cada dimensió.
Com es fa una rúbrica?
Formalment, una rúbrica se sol materialitzar en una taula de doble entrada estructurada de la manera següent:
- En les primeres columnes s’indiquen la dimensió i les competències associades.
- En la columna següent, s’hi solen posar els indicadors (o criteris d’avaluació de realització, el procés, els passos).
- En les quatre darreres columnes, els descriptors; és a dir, els criteris d’avaluació dels resultats graduats segons quatre nivells: expert, avançat, aprenent, novell.
En els Decrets d’avaluació de primària i ESO aquests quatre nivells es tradueixen en:
- assoliment excel·lent (AE)
- assoliment notable (AN)
- assoliment satisfactori (AS)
- no assoliment (NA)
L’estructura és clara. El que sol ser un problema és concretar els indicadors i els descriptors.
Els indicadors o criteris d’avaluació podem escollir-los tenint en compte els diferents passos del procés o els punts focals on hem de centrar l’atenció a l’hora d’establir els nivells d’assoliment.
Per exemple: si estem avaluant la competència 5 de la dimensió comprensió lectora de l’àmbit lingüístic (“Aplicar estratègies de comprensiió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de la lectura”), els indicadors podrien ser:
- Cercar estratègies per aconseguir informació prèvia a la lectura (títol, dibuix, context, forma del text…).
- Comprendre el sentit literal del text.
- Comprendre informacions inferides.
- Fer interpretacions i valoracions del text.
Per graduar els criteris de qualitat o descriptors podem fer-ho en funció de la pertinença, la complexitat, la precisió, l’exactitud, la coherència, l’autonomia, la creativitat o el grau de transferència.
Per exemple: Aconsellem defugir expressions com “Exposa correctament…” o “Ha fet més de 10 errades…” perquè haurem d’acordar què vol dir “correctament” o estem quantificant criteris no quantificables.
Molt millor si parlem de “Escriu sense ajuda…”, “Demana ajuda als companys per…” (criteri d’autonomia) o bé “És capaç d’aplicar xxx a una situació quotidiana” (criteri de transferència), per exemple. A banda que són aspectes molt més objectivables que, per exemple, “Exposa molt bé les idees…” o “Comprèn correctament el que llegeix.”
Si fem bé els indicadors, serà fàcil: Què ens ajuda a veure que un alumne exposa molt bé les idees? Com sabem que un alumne comprèn correctament el que llegeix?
- A l’hora de posar-nos a fer una rúbrica, us aconsellem de fixar el nivell satisfactori i el nivell d’expert.
Aquests nivells dependran de les característiques dels vostres centres; es tracta d’acords presos en els equips docents. Les editorials només us proporcionem models estàndard que podeu fer servir si s’ajusten a les vostres necessitats. - També es poden fer rúbriques compartides amb els alumnes; ja hem dit que un nen o nena que se sap autoavaluar és un infant que aprèn. I per això ha de saber quins objectius pretenen les tasques que fa, ha de planificar i ha de poder identificar els criteris d’avaluació. Les rúbriques que elaborem o compartim amb els estudiants són, doncs, una molt bona eina d’avaluació formativa (el mestre canvia com ensenya) i formadora (el noi o noia canvia com aprèn).
- El registre de les dades sí que es pot facilitar amb eines automàtiques (apps, fulls de càlcul, taules, etc.), però les decisions sorgides arran d’una avaluació de les competències dels alumnes són les que realment fan millorar els aprenentatges i guien el procés de manera individualitzada i amb sentit.
Esperem que aquestes pistes us hagin estat útils. Molta sort!
El tastet
En el nostre projecte Tot Tallers, hem dissenyat rúbriques d’avaluació de les competències bàsiques de cada dimensió. Si voleu veure’n una, cliqueu aquí.
Bibliografia
- Document del Departament d’Ensenyament: “Avaluar per aprendre”
- Vídeo: “Com avaluem els aprenentatges competencials dels projectes?”
- Decret d’avaluació d’Educació Primària
- Ordre d’avaluació de l’ESO
- Banc de rúbriques
Per poder veure més rúbriques d’avaluació com la de l’exemple què s’ha de fer?
Moltes gràcies
Bona tarda, Lucía,
Les rúbriques que hem elaborat a Text formen part dels materials educatius que publiquem, tant en format paper com digitals. Aquestes estan integrades en el programa AVALUA, en els projectes ITINERARIS i TOT TALLERS de Primària.
Per accedir-hi has de ser usuària dels nostres llibres.
Aprofitem l’avinentesa per saludar-te i agrair-te que ens segueixis.
Si vols més informació sobre els nostres materials, pots adreçar-te a: contacte@text.cat.
Anna Canals
Coordinadora pedagògica
Divisió d’Educació
Text-Grup Enciclopèdia