Les reivindicacions del 8M
El Dia Internacional de les Dones, milers de persones, sobretot dones, van tornar a sortir al carrer per reivindicar la igualtat entre gèneres. Les desigualtats persisteixen en molts àmbits. Però, enguany, s’ha posat l’accent en com l’avanç de l’extrema dreta pot fer retrocedir els drets de les dones. Què està passant? Donem-hi un cop d’ull!
Font: Europa Press
1 Deveu haver sentit diverses versions sobre l’origen de la celebració del 8 de març. Per què aquesta data? Quins són els antecedents històrics? Com s’ha evolucionat des de llavors?
Font: Ethic
Mireu aquest vídeo. S’hi parla de molts fets que conflueixen en un període de temps relativament curt. Comenteu-los.
- Què us crida més l’atenció del que s’explica?
- Tenint en compte que es considera que la història de la humanitat es va iniciar fa uns 300.000 anys amb l’aparició de l’Homo sapiens, us sembla que els fets que explica el vídeo van passar fa molt o fa poc?
- Què creieu que ha canviat des de l’època que recull el vídeo?
- Quines desigualtats us sembla que encara persisteixen?
2 Les estadístiques diuen que menys de la meitat dels nois menors de 25 anys consideren que “el feminisme promou una societat més justa i democràtica”.
Font: ACN/Marc Font (via 3Cat)
Llegiu aquesta notícia i, després, responeu:
- Per què els experts diuen que cada vegada menys nois pensen això?
- Què pensen sobre el feminisme més de la meitat dels nois entre 16 i 24 anys?
- Què penseu vosaltres de tots aquests temes? Justifiqueu els vostres arguments amb dades concretes i basant-vos en fonts fiables.
- Us sembla que el feminisme és la versió femenina del masclisme? Argumenteu la vostra resposta amb informació contrastada.
3 A més de la presència de manifestants al carrer, les xarxes socials i altres mitjans de comunicació s’omplen de missatges i il·lustracions per commemorar el 8M. Aquí en teniu una:
Font: @farohumor
Comenteu-la en grup.
- Per a vosaltres, quin és el missatge d’aquesta imatge?
- Els dies de cada dia, veieu o patiu això que s’hi mostra? Noteu que els nois i les noies responen de manera diferent a aquestes preguntes? Per què creieu que és així?
- Penseu que caldria recordar això més enllà del 8M? Com? Què proposeu per resoldre la problemàtica que es planteja?
- Pareu atenció a un altre missatge que ha estat present a les manifestacions del 8M d’enguany, coincidint amb el conflicte a l’Orient Mitjà: “No a la guerra”. Reflexioneu també sobre el paper de les dones en els conflictes bèl·lics (recordeu la guerra que citava el vídeo del començament i la relació amb les manifestacions de dones de llavors). Potser llegir aquest text us hi ajudarà.
- Plantegeu altres casos que observeu o us preocupin. Parleu-ne. Potser en podríeu fer una imatge per publicar. O una exposició d’imatges.
Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit científic i tecnològic…
4 Si seguiu les mobilitzacions del 8M a diferents ciutats, veureu que a les manifestacions hi ha milers de participants.
Segons la Guàrdia Urbana, per exemple, a la ciutat de Barcelona la mobilització principal, convocada per l’Assemblea 8M, va aplegar unes 22.000 persones. Però com es pot saber quanta gent ha anat a una manifestació? Segons explica aquest cos policial, es fa servir un càlcul que implica la densitat d’ús per metre quadrat, que pot ser baixa (si no hi ha cap o hi ha una persona), alta (dues o tres persones) o molt alta (quatre persones). I, llavors, es calculen les zones d’afectació, i es resten els espais per on no es pot passar (monuments, parterres…). Això s’observa mitjançant les càmeres de trànsit o mitjans aeris de la policia o els mitjans de comunicació.
Font: 3CatInfo
- Si haguéssiu de transformar aquesta explicació en una fórmula que resumís el mètode per comptar els manifestants o assistents a un acte, com seria?
- Podeu posar-la en pràctica en un entorn que conegueu on es concentri un determinat nombre de persones (per exemple, al pati, en un concert, etc.). Us surten els comptes?
Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit lingüístic…
5 El desdoblament de gènere com a recomanació per aconseguir un llenguatge inclusiu genera debat.
Hi ha qui veu el desdoblament del llenguatge com una cosa que va més enllà d’un tema lingüístic, que provoca problemes gramaticals i resta coherència al discurs. I hi ha qui recorda que el desdoblament no té en compte les persones de gènere no-binari.
Podeu llegir aquest article al respecte.
Font: Freepik
- Què en penseu?
- Us sembla que l’ús de paraules col·lectives seria una opció?
- Defineix què és una paraula col·lectiva i posa’n alguns exemples. Què podríem fer servir per dir els professors i les professores, els alumnes i les alumnes, els nens i les nenes o els ciutadans i les ciutadanes?
Vols rebre la versió descarregable d'aquesta notícia?
