
Discapacitat o diversitat funcional?
Des de l’any 1992, el 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. L’objectiu principal d’aquest dia és sensibilitzar tothom sobre els beneficis que genera la integració de les persones amb diversitat funcional en tots els aspectes de la vida personal, política, social, econòmica i cultural.
Font: Freepik
Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit científic i tecnològic…
1 Llegiu aquestes definicions i comenteu si caldria substituir el terme “discapacitat” per “diversitat funcional” i, aleshores, parlar del “Dia Internacional de les Persones amb Diversitat Funcional”:
La discapacitat és la condició d’una persona que té una funció, física o mental, limitada o anul·lada respecte de la mitjana de la població.
“Diversitat funcional” és un terme alternatiu que ha començat a utilitzar-se per iniciativa de les persones afectades i que pretén substituir altres termes que poden considerar-se despectius, com ara “discapacitat” o “minusvalidesa”.
- A vosaltres, quin dels dos noms us sembla millor? Subratlleu-lo i expliqueu per què el preferiu:
Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
Dia Internacional de les Persones amb Diversitat Funcional
2 Comenteu quins tipus de persones estarien inclosos en el gran grup de les que presenten diversitat funcional. Us donem una pista: la diversitat és la norma!
3 L’educació inclusiva és un procés que ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció pel que fa a la capacitat, l’ètnia o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de conviure i aprendre plegats a les aules ordinàries.
- Què diríeu que és més enriquidor: formar part d’una aula més diversa o d’una que ho és menys? Per què?
- Què us pot aportar, als alumnes, la diversitat del grup en tots els sentits?
Font: Ajuntament de Badalona
4 L’educació inclusiva concep la diversitat com un actiu valuós, no com un aspecte que caldria homogeneïtzar. Llegiu-ne el marc normatiu:
L’article 50 de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (2010) estableix que els infants i els adolescents amb discapacitat tenen dret a gaudir d’un sistema educatiu inclusiu, amb accés a l’educació obligatòria en les mateixes condicions que els altres membres de la comunitat, sense exclusió per raó de discapacitat, i als ajustaments i suports necessaris per assolir el màxim desenvolupament acadèmic, personal i social. Aquesta llei parteix del principi que garantir el benestar de la població infantil i adolescent es tracta d’una responsabilitat de tota la ciutadania i de tots els poders públics. Regula els drets i les mesures de protecció per als infants i adolescents, fent atenció als més vulnerables i als que troben limitacions o barreres per al desenvolupament o la participació.
La Llei d’accessibilitat (2014) planteja com un dels seus objectius principals aconseguir una societat inclusiva i accessible que permeti d’avançar cap a la plena autonomia de les persones, eviti la discriminació i propiciï la igualtat d’oportunitats per a tothom, especialment per a les persones que tenen discapacitats.
- Què en penseu? Parleu a classe de la importància d’aprovar lleis com aquestes, un dels èxits de les nostres societats.
Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit lingüístic…
5 Redacteu la carta que podríeu enviar a l’ONU, l’organització responsable d’instaurar la celebració d’aquest dia internacional, demanant el canvi del terme “discapacitat” per “diversitat funcional”.
Vols rebre la versió descarregable d'aquesta notícia?
