Un robatori de pel·lícula… o de còmic?

28 oct. 25 | La Notícia de la Setmana

El diumenge 19 d’octubre es va produir un dels robatoris més espectaculars que ha viscut el museu del Louvre de París: professional, sense violència i ràpid. A plena llum del dia i amb el museu ple de visitants, els lladres van accedir al segon pis del museu ajudats d’un muntacàrregues, van entrar a la sala on s’exposaven joies napoleòniques, van trencar dues de les vitrines, van sostreure nou peces de gran valor i van fugir per on havien arribat. Tot en set minuts.

Font: Freepik

Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit humanístic…

1 Els robatoris reals i els robatoris de ficció no tenen res a veure. 

Primer, la ficció:

Aquesta és una escena mítica de Missió impossible. Ethan Hunt (Tom Cruise) s’infiltra en la seu de la CIA per robar un disquet en una zona de màxima seguretat.

I ara, la realitat:

En un dels vídeos casolans que s’han fet del robatori, es veu com un dels lladres del Louvre trenca una de les vitrines per robar-ne les joies; en un altre, es veuen dos dels lladres en plena fugida.

En el primer robatori, totes les mesures són poques. En el cas del robatori del Louvre crida l’atenció que:

    1. Es produeix a plena llum del dia
    2. El museu ja és obert al públic
    3. Els lladres van amb unes armilles vistoses
    4. Els lladres accedeixen al museu amb una escala recolzada a la paret
  • Amb tants senyals, com t’expliques que consumessin el robatori?
  • Per què creus que els lladres no acostumen a robar objectes molt coneguts pel gran públic, per més valuosos que siguin?
  • Si no es recuperen, què creus que pot passar amb aquestes peces robades? Fes dues hipòtesis.

2 Les xarxes socials han fet mofa de les mesures de seguretat del Louvre. Per exemple, així:

  • La imatge porta per títol “El pany del Louvre”. Com la interpretes?

Relaciona la imatge anterior amb aquesta notícia apareguda poc després
del robatori:

24.10.2025

L’Associació per a la Defensa del Patrimoni de Monzón de Campos (Palència) sol·licita al museu del Louvre la devolució o cessió temporal del Lleó de Bronze de Monzón (segle X), obra mestra de l’art islàmic que va ser trobada a la localitat palentina.

Lleó de Bronze de Monzón (segle X)

3 Els museus europeus són plens de peces artístiques que els han arribat en circumstàncies diverses: des de regals d’un govern estranger fins a casos d’espoli. Les peces que exhibeixen sovint són reclamades pels països d’origen.

  • On es troben actualment aquestes peces? Per què? Investiga-ho.

Bust de Nefertiti, obra mestra de l’art egipci (1345 aC).

Pedra de Rosetta (196 aC), trobada
a Egipte.

Decoració
del Partenó
(447-438 aC), icona de la Grècia clàssica.

Peça del tresor
dels quimbaya (Colòmbia), civilització precolombina.

Debateu entre tots:

  •  Cal restituir les obres d’art als seus llocs d’origen? Sempre? Només en casos de robatori o espoli?

Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit lingüístic…

4 Ja saps que una frase feta és una expressió d’ús popular de significat no literal, sinó figurat. Aquest text sobre el robatori al Louvre en conté nou. Localitza-les i substitueix-les per expressions amb sentit literal.

El famós museu del Louvre ha viscut un robatori de pel·lícula. Us en faig cinc cèntims: uns lladres hi van robar unes joies napoleòniques de molt valor. Per als lladres va ser bufar i fer ampolles: les alarmes no van sonar a temps, de manera que van fugir sense ser detinguts. En saber-se la notícia, les autoritats treien foc pels queixals i, amb la cua entre les cames, van assegurar que les peces robades valien el seu pes en or.
El director del museu s’enfilava per les parets, mentre els vigilants de seguretat se sentien l’ase dels cops. Una setmana després, dos dels lladres han estat detinguts: es pot ben dir que han begut oli. Mentrestant, l’estat francès assumeix que haurà de gratar-se la butxaca per millorar els sistemes de vigilància.

5 L’empresa alemanya Böcker es va veure involucrada, sense pensar-ho, en el robatori: eren els fabricants de l’escala que havien fet servir els lladres.
Un moment de publicitat gratuïta que van voler aprofitar…

Tradueix aquest anunci que van penjar a les xarxes socials.

  • Creus que és una bona campanya publicitària?
  • El director de Böcker va voler aclarir: “El delicte és, per descomptat, absolutament reprovable, això ho tenim completament clar”.
    Per què creus que ho va fer?

Si voleu treballar la notícia des de l’àmbit científic i tecnològic…

6 Una radial, una escala extensible amb elevador, unes armilles reflectants: aquests són els tres elements que van fer servir els lladres.

Explica’n l’ús i justifica’n el disseny.

  • En quines altres ocasions poden servir?
Teniu suggeriments, dubtes, crítiques? Com heu resolt les activitats? Si voleu contactar amb l’equip de “La Notícia de la Setmana” escriviu-nos amb el títol “Comentaris sobre La Notícia de la Setmana” a aquesta adreça: editorial@text.cat.

Vols rebre la versió descarregable d'aquesta notícia?

Subscriu-te gratuïtament!